diumenge, 5 de juny de 2016

Un jupetí de la segona meitat del XIX

Fa quasi trenta anys, allà pels principis dels anys 90, un amic va comprar un jupetí antic de vellut de seda en els encants de València. La peça, d'un fons blau elèctric amb puntets blancs i negres, estava prou deteriorada, especialment en la zona inferior on havia perdut el pèl, possiblement pel costum de col·locar la faixa per damunt del jupetí i davall de la jaqueta o jupa.

L'esquena també estava feta malbé quan el van comprar. Amb el pas del temps, ha anat deteriorant-se més i més, ja que el teixit de llenç engomat ha anat esgarrant-se a poc a poc com un paper ressec. Per això, la primera cosa que vaig haver de fer per tal de poder manipular la peça va ser consolidar amb bastes les restes de teixit de l'esquena.


L'interior del jupetí estava folrat amb tela de lli que afortunadament s'havia mantingut en bon estat. Com és habitual en els jupetins d'aquesta època (segona meitat del segle XIX) hi ha una butxaqueta interior en el costat esquerre.


Aquest jupetí conservava també la majoria dels botons originals. Criden l'atenció perquè són de major grandària que els habituals i van folrats però amb el centre de pasta vítrea.

Aquestos jupetins de vellut mostrejat amb el coll redó tipus esmòquing es van escampar per tota Europa i Amèrica a partir de 1850. Ací teniu uns altres exemplars similars que hem pogut veure en directe. El primer és d'Andilla i els altres tres de terres extremenyes. Malgrat la distància podeu comprovar com són ben semblants:




Després de tant de temps, en un viatge a Roma, per pura casualitat, vam trobar un teixit de vellut blau marí amb uns puntets morats estampats, i vam decidir que podria servir per fer la reproducció del jupetí antic ja que li tenia una retirada. 


Després de traure els patrons, vam completar la selecció dels materials necessaris. Per a l'esquena teníem un llenç engomat de color negre. No era el mateix color que el jupetí antic però tenia la mateixa textura. Per al folre interior un lli semblant a l'original. Per a l'ajustador de l'esquena, vam usar una sivella antiga.





La peça original està rivetejada amb un galó que té un relleu d'otomà. Vam cercar alguna cosa semblant però no la vam trobar, així que al final vam optar per fer servir un extrafort de color arena. Una altra dificultat era trobar una botonadura que recordara l'original. Vam provar a folrar botons i apegar un centre de vidre, però l'invent no resistia. Encara sort que vam trobar uns botons metàl·lics amb el centre de vidre morat.


I ací teniu el resultat final i l'estrena a Algar de Palància:


També podeu veure una altra reproducció que vaig fer d'un jupetí molt paregut que es conserva al Museu de Requena, si cliqueu en aquest enllaç.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...