Vos esperem a Llíria

El pròxim dissabte 13 de desembre,  hem preparat una segona mostra d'indumentària, després de l'èxit de la realitzada a Burjassot fa poc. Començarà a les 18 h en el al Saló Multiusos de Llíria, situat a l'entrada de la població al costat dels Jutjats i pròxim a l'IES Laurona.

En aquesta ocasió, un total de 20 models lluiran diverses creacions del nostre taller en una mostra que pretén ser molt didàctica. Per això, a més de les explicacions de peces, teixits, modes, colors i adorns, sentirem textos sobre la manera de vestir dels nostres avantpassats. En concret, hi haurà referències i citacions del cançoner tradicional valencià, de les "Observaciones" de l'erudit Antonio Josef  Cavanilles publicades a finals del segle XVIII, de les descripcions romàntiques sobre el vestit del XIX del cronista Pedro Sucías Aparicio, i dels articles i publicacions del pioner en l'estudi rigorós de la indumentària, Vicent Ferrandis.

Ens vorem allí!

Amb el fred, les llanes

Ací teniu el maniquí del nostre taller, amb les robes de llana que acabem de confeccionar, tan adequades en esta època de fred.

Cal destacar el meravellós faldellí prisat, que rep diversos noms segons les zones. A la Manxa i les comarques interiors valencianes li diuen "refajo encañonado o encañonao" per a diferenciar-los dels "refajos plisados" que tenen les taules un poc més amples. Com que tenen molts colors, en altres lloc són faldellins "de mil colors" o "de arco iris". També en diuen "de ruedas" o "refajos rodaos".

http://biblioteca2.uclm.es/biblioteca/CECLM/ARTREVISTAS/CEM/CEM02Hoyos.pdf

Com s'anomenen al vostre poble? Deixa'ns un comentari i dis-nos-ho.

wool petticoat, wool skirt, jupe, jupon

Calçotets de nova temporada!

Amics i amigues, que s'apreparen els de Calvin Klein i els d'Aussiebum. Roba a l'antiga està treballant per a presentar la reproducció de models antics de calçotets per a la nova temporada...

Ay, qué contento que estoy

desde que me ha hecho mi madre

unos calzoncillos nuevos

de unos viejos de mi padre 
(cançó tradicional).

I passarel·la d'indumentària valenciana

Roba a l'antiga ha participat en la primera passarel·la d'indumentària valenciana que s'organitzà el passat dia 5 d'octubre a Burjassot. Ací teniu una xicoteta mostra de les robes que han eixit del nostre taller.

Sinagües de puntes

Sinagües de llenç amb farfalar de cotó i camisa

Camisa amb aixelleró

Sinagües, sinaguas, enaguas, brials, briales...

Rulo o botifarreta

Camisa llarga d'home

Camisa i calçotet

Guardapeus i justillos de seda

Saragüells, saragüells de negrilla i jupa

Guardapeus i gipons

Guardapeus amb farfalà de randa

Calçó, jupetí i jupa 

Guardapeus de domàs i basquinya de tafetà

Llaços de tafetà

Indumentària tradicional masculina

Guardapeus amb farfalà i agradable d'or, justillo de seda, mocador de cadeneta,
 davantal de llengua.
 Calçó de vellut, jupetí, faixa ratllada, barretina de drap.

Amb manta morellana. Amb mantellina de tipus dengue.

Indumentària de finals del segle XVIII. 

Manta de doble cara de Bocairent.  Mantellina de tovalla de mossolina brodada en cadeneta

Mantellina redona de vellut mostrejat. Muntera de vellut.

Mantellina de llista

Mantellina redona de mussolina brodada en cadeneta. Capa d'estamenya.

Si voleu vore més fotos de la mostra, ací teniu les fotos de la interessantíssima pàgina blogdanses.es. Punxeu en aquest link.

El tratge d'enguerina

El pròxim dia 20 d'agost a les 20h acompanyaré a Toni Guzman en una conferència sobre indumentària tradicional al seu poble. Serà a la casa de cultura d'Énguera, la capital de la Canal.

Sabem que no existeix un vestit "típic" per a cada poble. Sabem que això dels "trajes regionales" és un invent relativament recent que s'usa en les danses i en les festes locals. No obstant això pensem que podem aportar una miqueta de llum en aquest tema.

El "traje de enguerina" que va inventar la Secció Femenina es va fer servir des de finals dels anys 40 fins a començaments dels 90. Estava concebut com un uniforme identificatiu de les enguerines en els concursos de ball en què participava el grup de Coros y Danzas. Les peces femenines eren fixes: refajo, brusa, i corpiño i devantal de vellut negre amb rivet roig.

Des de fa una parell de dècades, i a nivell general en la indumentària valenciana, hem passat del gust de vestir tots igualets a voler anar sempre distint al veí i portar cadascú un model diferent. Sobretot s'ha instal·lat entre les festeres la idea que han de sorprendre amb un vestit mai no vist fins el moment. No val per tant repetir dissenys. Abans el "traje de enguerina" era un uniforme i en l'actualitat cada festera es posa un vestit més o menys fidel als models antics. 

Per això ens atrevim a llançar una proposta de vestit per a les enguerines que vullguen anar a l'antiga: camisa, sinagües, calces i lligacames, refajo de llana, justillo o gipó (segons l'època de l'any), devantal negre i un mocador (de llana, cotó o seda) per als muscles. I espardenyes planes de careta!

L'art de teixir la llana

" La abuela María sí que tejía unos refajos con colores bien bonicos en su casa del Cucharal. Ah, y juegos de tarimón también". Això ho vaig sentir explicar moltes vegades a la iaia Rosario i la besàvia Bernabea quan em contaven coses de la meua rebesàvia, María Blázquez, qui va viure en una xicoteta aldea de Casas de Lázaro (Albacete).

De tot allò que va eixir de les seues mans i del seu teler, la família només conserva aquest joc per a vestir el "tarimón", una mena de sofà rústic tradicional de les terres manxegues, que des de ben menuda he vist en la casa del poble quan hi anava els estius.

La meua tia Amelia encara recorda com van convertir un "refajo" de color salmó i brodat en vius colors en un "desmangao", una bata característica de les xiquetes en els anys 40. I és que eixe va ser el destí final de molta roba tradicional en aquells anys de postguerra, on la necessitat obligava al reciclatge ( i pensem que ara som moderns, eh?)

Per sort, a Casas de Lázaro encara hi ha una família de teixidors de llana que conserva l'ofici i fan unes bones reproduccions de "refajos", alforges, mantes i juegos de "tarimón" a l'estil antic. Eustaquio Rosa i el seus fills conserven dibuixos i colors tradicionals. Podem trobar el seu treball escampada arreu d'Espanya.

Si voleu conéixer el seu treball, cliqueu en l'enllaç

I ací teniu la tela que estan teixint per a un faldellí que pròximament lluirà una balladora valenciana amiga nostra. A que és bonic?

Estem d'aniversari!

Fa un any que vam obrir aquest blog com a finestra on compartir el món de la indumentària tradicional i la vestimenta que reprodueix la roba a l'antiga. En aquest temps hem tingut més de 15.000 visites. Moltes gràcies pel vostre interés a conéixer els meus treballs. Moltes gràcies també a tota la gent que ha deixat que penge les seues robes en aquesta finestra oberta al món.