La bona capa tot ho tapa

Vestits a la moda de meitat del segle XIX: indumentària popular de cerimònia.
Ella: mocador de seda i mantellina de tovalla (peces antigues)
Ell: Capa i capell ( reproduccions)

Capa d'estamenya confeccionada per
 "Pilar Higón. Roba a l'antiga"  l'any 2011

Fa poc em van encarregar la confecció d'una capa per a una ocasió molt especial. Era el regal perfecte per a Joanvi Sempere, una persona que s'ha preocupat sempre per la nostra indumentària, i que a més a més, coneix moltes peces antigues (i en té una bona col·lecció) i és el responsable de diverses publicacions i exposicions sobre el tema. Així que per a mi era tot un repte. Calia trobar el drap més adequat i confeccionar una capa amb les formes més adients. Havia de documentar-me bé.

Capa de drap de llana (lligament a la plana) confeccionada
per "Pilar Higón. Roba a l'antiga" l'any 2016

Esclavina llarga i coll alt. Ací va tot cosit a mà perquè
s'hi ajunten diverses teles i és molt gruixut.

L'esclavina porta un rivet de llana reforçat amb repunts

Trobar el teixit va ser relativament fàcil. De les diverses qualitats que solem treballar en "Roba a l'antiga", vaig optar per un drap dens d'altíssima qualitat, 100% llana, de color negre. En ocasions anteriors he fet servir l'estamenya, però vaig descartar-la per tal d'evitar que aquesta capa (tan llarga) no resultara potser massa pesada.

Detall del coll de la capa antiga. El coll presenta puntes arrodonides i va rivetejat.

Repunts d'adorn en el coll amb dissenys geomètrics

Vaig tenir la sort de poder consultar una peça antiga, que em donava moltes pistes de com es confeccionaven les capes. És una peça comprada en antiquari, però no ens van poder assegurar la procedència, tot i que pensem que podríem situar-la com a aragonesa. 

La capa després d'una sessió de neteja: aspiradora i raspall per eliminar
els insectes, els capolls i els ous.

La capa antiga estava en un estat de conservació deficient. Hi havia alguns forats produïts per insectes, que han provocat que hi haja mancances de teixit.

Vora de la capa en l'obertura davantera des de l'interior. Adorn de puntes.

També hi ha zones on les arnes i altres insectes han fet galeries que no arriben a ser un forat, però han provocat una minva en el teixit gruixut.

Fins i tot, la capa presenta tot un costat afegit cosit de manera poc acurada amb l'anomenat "punt de pilota".

A més la capa presentava algunes taques, possiblement produïdes per lleixiu.

Una opció era reproduir aquesta peça, amb les seues característiques particulars, com ara l'esclavina de puntes arrodonides i amb adorns de pana llisa. 

O el coll interior de vellut de cotó (pana) i el reforç fet amb drap en la zona dels muscles:

Vista de la part superior de la capa des de l'interior.

Però vaig preferir fer una peça més semblant a les que s'usen en el Maestrat i els Ports, que encara podem veure en algunes romeries. Calia fer l'esclavina recta i el coll més alt.

Veïns de Portell fent camí cap a l'ermita de Sant Pere de Castellfort

Catinencs arribant a l'ermita de Sant Pere de Castellfort

Així que per tal de documentar-me millor sobre les capes usades en terres valencianes, vaig consultar l'imprescindible article de Vicent Ferrandis "Indumentaria valenciana. El vestido del hombre (1787-1840)" que va ser publicat en la revista "Torrens" l'any 1983 i que podeu llegir si cliqueu ací.

Després de tot aquest treball, m'abellia compartir amb tots vosaltres la capa de Joanvi. I per això he pensat fer aquesta entrada hui al blog.

Coll alt (8 cm) amb repunts

En especial vull destacar el dibuix geomètric fet en el coll amb repunts. Si esteu interessats a saber més coses sobre eixos adorns, vos recomane la lectura de Fernando Maneros, un dels grans estudiosos de la indumentària a l'Aragó i en especial del treball que va publicar junt a Carmen Aguarod: Mujeres con sayas y hombres de calzón.

I ací teniu uns altres detalls de la capa. Retalls amb ones, adorn de vellut, rivet de llana...

En comptes de vistes de vellut, com en l'anomenada "capa
espanyola",  els models més antics i populars rematen
les obertures amb un senzill endoblegó adornat
amb ones o puntes  fetes a tisora.

Ja que no anàvem a posar voltes de vellut en la vora,
sí que vam voler posar adorns interiors en l'esclavina,
com en la capa antiga. Una pana de quadres era perfecta.

I sobre eixos adorns de pana vam posar les inicials de la
persona a qui anava adreçat aquest regal especial.