Una falda d'espolí

M'han portat al taller una autèntica joia per a restaurar. Es tracta d'una falda antiga d'espolí de seda natural. És tan bonica que no podia quedar-me sense compartir les fotos amb vosaltres.

Es tracta d'una de les teles més valorades en la indumentària fallera, i especialment aquest disseny anomenat "Alcázar", n'és tot un clàssic. Destaque especialment el fons blanc, tan usat anteriorment en els vestits de falles, color que ara ha estat substituït per uns gustos cromàtics més cridaners, d'acord amb la moda actual.

I ací teniu la part de darrere del teixit, on es veu clarament que és un teixit fet amb espolí, és a dir, amb una llançadora xicoteta que s'usa per imitar l'efecte del brodat en el teixit introduint trames diferents de la trama general.

Vestits tradicionals per a una boda

Els amics Mari Amer i Gregor Popescu, membres del grup de danses el Raval de Vila-real, van decidir casar-se vestits amb robes tradicionals valencianes.

Per a mi va ser un goig molt gran haver sigut la persona encarregada de confeccionar la roba a l'antiga que van lluir els nóvios i el seu preciós fill, com també la dels padrins.

La nóvia, especialment, anava radiant amb el seu guardapeus de tafetà de seda de color blau cel, adornat amb cinta de seda, lluentors i amb randes metàl·liques. El gipó era de vellut mostrejat, de color negre.

Si voleu veure'n més fotos, cliqueu en l'enllaç del fotògraf Xavier Llop.

Mostrari de mocadors de cap

Hola amics i amigues. Sou molts els que m'heu preguntat darrerament pels mocadors de cap, els tipus i les maneres de col·locar-lo. Per això he decidit fer aquesta breu entrada, on teniu diversos models a la vostra disposició i algunes de les formes més habituals de portar-los.

Els hòmens tenien el costum de portar sempre el cap cobert, excepte en els temples i cerimònies religioses. Una de les peces més usades per fer-ho, era el mocador. Existeixen diversos tipus. L'ús de la seda estava reservat als mocadors més luxosos, mentre que en la faena es feien servir teixits més econòmics. 

Mocador arreplegat.  Es doblega i es forma un triangle. La punta amb l'angle de 90 graus es col·loca sobre una orella. Els extrems s'entrecreuen per davall d'aquesta punta, sense xafar-la. Es fa un nus en l'altre costat amb els extrems. Per acabar, s'amaga (s'arregussa cap a dins) la punta per dins del mocador, formant com una bosseta.

De fumeral. Es plega el mocador, per formar un triangle. 

Després es torna a plegar la punta  per fer una banda ampla. 

Els extrems s'entrecreuen sobre un costat i formen el nus en l'altre costat.

Aquesta manera va ser molt usada en les comarques interiors especialment entre els Serrans i el Maestrat. Es plega formant una banda estreta.  Els extrems no s'entrecreuen sinó que formen el nus directament en un costat.  A Titaguas deixaven les puntes soltes. A Culla hi feien una llaçada.

Mocador de cua. Després de plegar el mocador per la meitat i formar un triangle es col·loca sobre el cap deixant la punta  sobre el bescoll. Els extrems plegats s'entrecreuen i  formen un nus sobre el front.

Un jupetí de Requena

Fa uns mesos vaig reproduir un jupetí antic de Requena, de la segona meitat del segle XIX. Per fortuna, és una peça ben conservada, el dibuix de la qual va servir a l'Atelier de la Seda per a fabricar un dels seus flocats de vellut.

Es tracta d'un cos masculí de coll redó (tipus esmòquing). El detall més important quasi no s'aprecia a les fotografies: la reproducció porta exactament els mateixos botons que la peça original. Són uns botons de llautó amb un dibuix modernista en esmalt ceràmic, que vaig trobar gràcies a la desapareguda casa Insa de València.

Ha sigut un goig poder reproduir esta peça tan bonica. Espere que Rafa la gaudisca molt!