divendres, 20 de març del 2015

Falles 2015

S'han acabat les falles d'enguany. Ens queda el record d'uns dies de molta festa darrere dels quals hi ha hores i hores de treball pegant-li a l'agulla. 

Alguns dels nostres amics i clients ens han fet arribar unes precioses fotos que volem compartir amb tots vosaltres perquè feu una ulladeta a les robes que hem cosit enguany.

Ací teniu les guapíssimes María Gracia i Leire, dues cosinetes de la Falla Tio Pep, amb dos tipus de mantellines redones blanques: una de llista i una altra de tul amb randa.
Recordem que les mantellines redones, també anomenades "de mitja lluna", són les que es van usar majoritàriament a finals del segle XVIII i principis del segle XIX.  Eren blanques, de seda, mussolina o franel·la. Les que portaven llista, portaven una cinta de color blanc, blau celest o roig carmesí.
Les de mussolina solien estar brodades amb dibuixos fets a punt de cadeneta.



O portar randes, com la que va dur Esther Urriaga Roig el dia de l'Ofrena:
Ací tenim Marta Bonastre, fallera major infantil de Jacinto Benavente- Reina Doña Germana.  En la foto, l'acompanyen les seus germanetes Begoña i Candela. Totes tres porten vestits confeccionats per Roba a l'Antiga.
I ací està en el dia de la seua presentació. Per a tal ocasió,  vam restaurar per a Marta un espolí antic amb el disseny anomenat "Alcázar". I per cert, el president és son tio Enrique Manzana, qui també llueix orgullós un vestit blau marí de pana cosit en la nostra casa.


 
A banda dels tratge d'espolí,  Marta ha estrenat aquestes falles un vestit complet de seda de color rosa amb un preciós dibuix de Rafael Català.

Però aquesta fallera major infantil també s'ha atrevit a portar models més acords amb la roba del segle XVIII. Ací la tenim amb un guardapeus llis de filadís blau i pentinada amb només el monyo de darrere.
La veritat es que cada volta més falleres aposten pels guardapeus llisos,  en els colors i adorns que més apareixen en la documentació antiga. Ací tenim Amparo Cuesta amb un guardapeus de filadís de color rosa adornat amb una randa.
Icíar Fenollosa ha estrenat un elegant guardapeus blau amb puntes metàl·liques en plata.
I Sete Barranco se n'ha fet un de color verd amb randes metàl·liques. Molt bonic!
I també adornats amb una cinta de seda, com el de la guapa Gal·la:
Una altra de les peces que cal destacar aquesta temporada són els gipons de mànega llarga. Afortunadament cada vegada més, les falleres opten per recuperar els de color negre, que eren els més abundants antigament. Ací teniu el de Mari Àngels:
O el de Mamen Pastor, cordat amb botons:
El de Rocío Higón té la punta de color rosa, és a dir, "a l'operanta":
Un altre color molt habitual en els gipons antics és el morat. Enguany que ha fet molt de fred (frescoret faller!) han vingut molt bé els gipons de mànega llarga.
Però no penseu que tot ha estat treballar. Aquestes falles també he gaudit de la festa. Ací us deixe unes fotos del dia de l'Ofrena. Jo no me la podia perdre, així que malgrat la pluja vaig anar a dur les meues flors com cada any. Enguany em va acompanyar el meu amic Àlex Torres, qui també porta jupa, calçó i jupetí fets per mi. Mireu si anàvem poc mudats:



Preparats per a l'any que ve! 



dijous, 11 de desembre del 2014

Vos esperem a Llíria


El pròxim dissabte 13 de desembre,  hem preparat una segona mostra d'indumentària, després de l'èxit de la realitzada a Burjassot fa poc. Començarà a les 18 h en el al Saló Multiusos de Llíria, situat a l'entrada de la població al costat dels Jutjats i pròxim a l'IES Laurona.

En aquesta ocasió, un total de 20 models lluiran diverses creacions del nostre taller en una mostra que pretén ser molt didàctica. Per això, a més de les explicacions de peces, teixits, modes, colors i adorns, sentirem textos sobre la manera de vestir dels nostres avantpassats. En concret, hi haurà referències i citacions del cançoner tradicional valencià, de les "Observaciones" de l'erudit Antonio Josef  Cavanilles publicades a finals del segle XVIII, de les descripcions romàntiques sobre el vestit del XIX del cronista Pedro Sucías Aparicio, i dels articles i publicacions del pioner en l'estudi rigorós de la indumentària, Vicent Ferrandis.

Ens vorem allí!


divendres, 28 de novembre del 2014

Amb el fred, les llanes




Ací teniu el maniquí del nostre taller, amb les robes de llana que acabem de confeccionar, tan adequades en esta època de fred.

Cal destacar el meravellós faldellí prisat, que rep diversos noms segons les zones. A la Manxa i les comarques interiors valencianes li diuen "refajo encañonado o encañonao" per a diferenciar-los dels "refajos plisados" que tenen les taules un poc més amples. Com que tenen molts colors, en altres lloc són faldellins "de mil colors" o "de arco iris". També en diuen "de ruedas" o "refajos rodaos".

Com s'anomenen al vostre poble? Deixa'ns un comentari i dis-nos-ho.


wool petticoat, wool skirt, jupe, jupon



dilluns, 3 de novembre del 2014

Calçotets de nova temporada!

Amics i amigues, que s'apreparen els de Calvin Klein i els d'Aussiebum. Roba a l'antiga està treballant per a presentar la reproducció de models antics de calçotets per a la nova temporada...






Ay, qué contento que estoy
desde que me ha hecho mi madre
unos calzoncillos nuevos
de unos viejos de mi padre 
(cançó tradicional).

divendres, 31 d’octubre del 2014

I passarel·la d'indumentària valenciana

Roba a l'antiga ha participat en la primera passarel·la d'indumentària valenciana que s'organitzà el passat dia 5 d'octubre a Burjassot. Ací teniu una xicoteta mostra de les robes que han eixit del nostre taller.

Sinagües de puntes


Sinagües de llenç amb farfalar de cotó i camisa


Camisa amb aixelleró

Sinagües, sinaguas, enaguas, brials, briales...

Rulo o botifarreta

Camisa llarga d'home


Camisa i calçotet


Guardapeus i justillos de seda

Saragüells, saragüells de negrilla i jupa

Guardapeus i gipons

Guardapeus amb farfalà de randa

Calçó, jupetí i jupa 

Guardapeus de domàs i basquinya de tafetà

Llaços de tafetà

Indumentària tradicional masculina

Guardapeus amb farfalà i agradable d'or, justillo de seda, mocador de cadeneta,
 davantal de llengua.
 Calçó de vellut, jupetí, faixa ratllada, barretina de drap.

Amb manta morellana. Amb mantellina de tipus dengue.

Indumentària de finals del segle XVIII. 

Manta de doble cara de Bocairent.  Mantellina de tovalla de mossolina brodada en cadeneta

Mantellina redona de vellut mostrejat. Muntera de vellut.

Mantellina de llista

Mantellina redona de mussolina brodada en cadeneta. Capa d'estamenya.


Si voleu vore més fotos de la mostra, ací teniu les fotos de la interessantíssima pàgina blogdanses.es. Punxeu en aquest link.

dilluns, 18 d’agost del 2014

El tratge d'enguerina

El pròxim dia 20 d'agost a les 20h acompanyaré a Toni Guzman en una conferència sobre indumentària tradicional al seu poble. Serà a la casa de cultura d'Énguera, la capital de la Canal.

Sabem que no existeix un vestit "típic" per a cada poble. Sabem que això dels "trajes regionales" és un invent relativament recent que s'usa en les danses i en les festes locals. No obstant això pensem que podem aportar una miqueta de llum en aquest tema.

El "traje de enguerina" que va inventar la Secció Femenina es va fer servir des de finals dels anys 40 fins a començaments dels 90. Estava concebut com un uniforme identificatiu de les enguerines en els concursos de ball en què participava el grup de Coros y Danzas. Les peces femenines eren fixes: refajo, brusa, i corpiño i devantal de vellut negre amb rivet roig.


Des de fa una parell de dècades, i a nivell general en la indumentària valenciana, hem passat del gust de vestir tots igualets a voler anar sempre distint al veí i portar cadascú un model diferent. Sobretot s'ha instal·lat entre les festeres la idea que han de sorprendre amb un vestit mai no vist fins el moment. No val per tant repetir dissenys. Abans el "traje de enguerina" era un uniforme i en l'actualitat cada festera es posa un vestit més o menys fidel als models antics. 

Per això ens atrevim a llançar una proposta de vestit per a les enguerines que vullguen anar a l'antiga: camisa, sinagües, calces i lligacames, refajo de llana, justillo o gipó (segons l'època de l'any), devantal negre i un mocador (de llana, cotó o seda) per als muscles. I espardenyes planes de careta!








dimarts, 12 d’agost del 2014

L'art de teixir la llana

" La abuela María sí que tejía unos refajos con colores bien bonicos en su casa del Cucharal. Ah, y juegos de tarimón también". Això ho vaig sentir explicar moltes vegades a la iaia Rosario i la besàvia Bernabea quan em contaven coses de la meua rebesàvia, María Blázquez, qui va viure en una xicoteta aldea de Casas de Lázaro (Albacete).

De tot allò que va eixir de les seues mans i del seu teler, la família només conserva aquest joc per a vestir el "tarimón", una mena de sofà rústic tradicional de les terres manxegues, que des de ben menuda he vist en la casa del poble quan hi anava els estius.


La meua tia Amelia encara recorda com van convertir un "refajo" de color salmó i brodat en vius colors en un "desmangao", una bata característica de les xiquetes en els anys 40. I és que eixe va ser el destí final de molta roba tradicional en aquells anys de postguerra, on la necessitat obligava al reciclatge ( i pensem que ara som moderns, eh?)

Per sort, a Casas de Lázaro encara hi ha una família de teixidors de llana que conserva l'ofici i fan unes bones reproduccions de "refajos", alforges, mantes i juegos de "tarimón" a l'estil antic. Eustaquio Rosa i el seus fills conserven dibuixos i colors tradicionals. Podem trobar el seu treball escampada arreu d'Espanya.

Si voleu conéixer el seu treball, cliqueu en l'enllaç

I ací teniu la tela que estan teixint per a un faldellí que pròximament lluirà una balladora valenciana amiga nostra. A que és bonic?




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...