Estem d'aniversari!

Fa un any que vam obrir aquest blog com a finestra on compartir el món de la indumentària tradicional i la vestimenta que reprodueix la roba a l'antiga. En aquest temps hem tingut més de 15.000 visites. Moltes gràcies pel vostre interés a conéixer els meus treballs. Moltes gràcies també a tota la gent que ha deixat que penge les seues robes en aquesta finestra oberta al món.

Justillo de cistelles, flors i pardalets

Estic preparant un justillo amb el dibuix clàssic de cistelles, flors i pardalets.

Es tracta d'un dibuix que era molt abundant en aquest tipus de cossos, però que en l'actualitat no solem  trobar en les reproduccions que fem.

Espere que em quede tant bonic com el justillo de la nostra amiga Amparo, una autèntica joia de Llíria.

Dos meravelles d'Ares del Maestrat

Alfredo i Susana, del grup Ramell de Castelló de la Plana, ens han portat unes autèntiques joies que conserva la seua família. Són dos vestits complets d'home provinents del preciós poble d'Ares del Maestrat.

En aquesta zona de l'interior valencià, es va conservar la manera de vestir tradicional fins a ben entrat el segle XX, per això estos dos tratges són uns documents molt interessants que ens aporten molta informació sobre la indumentària antiga.

Els dos calçons són de sarja de llana negra i estan confeccionats de la mateixa manera. Tenen una àmplia culera a diferència dels pantalons actuals.Porten botons de pasta vítrea.

Les jupes tenen unes solapes rectangulars que recorden els uniformes militars. El cert és que aquest tipus de solapa la trobem molt en tota eixa zona septentrional.

Els colls de les jupes van ornats amb uns repunts que fan un dibuix geomètric.

Els jupetins també són de drap de llana. Ambdós segueixen el model més comú de l'època, el de coll dret i solapes triangulars, que trobem en molts països d'Europa.

Alfredo ens va demanar que li férem una reproducció fidel d'una jupa i d'un calçó de drap per a estrenar-los en les festes de la Magdalena. També li vam cosir un preciós jupetí de seda natural. Mireu el resultat. Jo n'estic ben orgullosa.

(Chupa, jupa, capotet o chaquetilla; calzón, calçó; jupetí, jopetí, almilla, armilla, ajustador, chaleco)

Indumentària tradicional masculina

Alguns de vosaltres m'heu preguntat si en Roba a l'antiga confeccionem també indumentària per a home. Així que hui he decidit compartir amb vosaltres algunes mostres dels meus treballs.

Amb saragüells a cames crues, en el port de Catarroja

Afortunadament cada dia més xics decideixen vestir-se de manera tradicional i opten per reproduir models antics tant per a les festes com per als grups de folklore.

Amb l'amic Àlex, ben mudat per al pregó de Castelló

Podeu observar com hi ha molt poques diferències entre la manera de vestir a la Plana de Castelló o a l'Horta de València. Fins i tot trobem les mateixes formes a la Manxa, a l'Aragó o a Múrcia.

Jupetí de cotó i seda, adornat amb cordonet i mançanetes de plata

L'esquena porta un adorn fet amb cordonet

Amb calçó i jopetí de vellut blau, i una bona manta al Bando de la Huerta de Murcia

Un jupetí antic de drap i un jupetinet per al meu fill en vellut mostrejat. De solapes triangulars.

Adolfo amb calçó llarg i brusa de seda, en l'ofrena de Sant Vicent, junt a Raquel i Ester

Pare i fill amb brusa i calçó llarg

Final de la campanya de falles 2014

Després d'uns mesos intensos, hem acabat la roba per als nostres fallers. 

Gràcies a tots els que heu confiat en mi per a confeccionar-vos la roba tradicional. Alguns sou vells coneguts i alguns altres sou nous amics d'aquesta casa. 

Vos deixe algunes fotos que m'ha enviat Feli, des d'Aldaia. He cosit vestits a l'antiga per a la seua família des de fa més de cinc anys. Mireu que guapos i guapes estan tots!

El primer tratge de Maria amb una tela amb un ramejat que recorda les sedes del segle XVIII

Guardapeus curt, sense volums excessius per a una xiqueta d'aquesta edat. Gipó de mànega curta.

Miquel i Jaume porten camisa, jupetí, saragüell i saragüell de negrilla, i mocador de seda al cap.
Paula porta un vestit complet a l'estil del segle XVIII,
i Maria combina el gipó de mànega llarga amb un guardapeus de flors.

Miquel i Jaume quan eren menudets, vestits de manera còmoda i senzilla, sense renunciar a l'autencitat de la roba tradicional.

En gipó de mànega llarga amb aletes de peix

Els punys ben adornats : la bocamànega amb borles i passamaneria

Un "torrentí" per a un torrentí. Josep va ben mudat amb jupa i calçó de drap
de llana de color alberginia i jupetí de seda.

La jupa és de les conegudes com a jupes de solapa militar, ja que recorden
 els uniformes de segles passats

Alberto porta uns saragüells blancs de llenç, però el seu fill s'ha posat al damunt
 dels saragüells uns altres que anomenem de negrilla, de drap negre.

En aquesta foto falten les mares. Animeu-vos, Patri i Feli, i vestiu-vos també!

Envieu-me les vostres fotos i les compartirem en el blog

Un faldellí de retall

Un dels meus faldellins de llana preferits és el protagonista de l'entrada d'avui. Ja fa temps que el vaig confeccionar per a mi, i l'use sovint per vestir-me a l'antiga en l'època de fred.

És un faldellí amb molt de treball, perquè a més de retallar la sanefa, cal cosir-la a mà. I has de pegar moltes puntades... però com ja sabeu, m'agrada molt fer-ho a la manera antiga. Sí, és costós, però també el resultat és més autèntic. I a mi m'agrada fer les reproduccions ben fetes.

Una falda d'espolí

M'han portat al taller una autèntica joia per a restaurar. Es tracta d'una falda antiga d'espolí de seda natural. És tan bonica que no podia quedar-me sense compartir les fotos amb vosaltres.

Es tracta d'una de les teles més valorades en la indumentària fallera, i especialment aquest disseny anomenat "Alcázar", n'és tot un clàssic. Destaque especialment el fons blanc, tan usat anteriorment en els vestits de falles, color que ara ha estat substituït per uns gustos cromàtics més cridaners, d'acord amb la moda actual.

I ací teniu la part de darrere del teixit, on es veu clarament que és un teixit fet amb espolí, és a dir, amb una llançadora xicoteta que s'usa per imitar l'efecte del brodat en el teixit introduint trames diferents de la trama general.

Vestits tradicionals per a una boda

Els amics Mari Amer i Gregor Popescu, membres del grup de danses el Raval de Vila-real, van decidir casar-se vestits amb robes tradicionals valencianes.

Per a mi va ser un goig molt gran haver sigut la persona encarregada de confeccionar la roba a l'antiga que van lluir els nóvios i el seu preciós fill, com també la dels padrins.

La nóvia, especialment, anava radiant amb el seu guardapeus de tafetà de seda de color blau cel, adornat amb cinta de seda, lluentors i amb randes metàl·liques. El gipó era de vellut mostrejat, de color negre.

Si voleu veure'n més fotos, cliqueu en l'enllaç del fotògraf Xavier Llop.

Mostrari de mocadors de cap

Hola amics i amigues. Sou molts els que m'heu preguntat darrerament pels mocadors de cap, els tipus i les maneres de col·locar-lo. Per això he decidit fer aquesta breu entrada, on teniu diversos models a la vostra disposició i algunes de les formes més habituals de portar-los.

Els hòmens tenien el costum de portar sempre el cap cobert, excepte en els temples i cerimònies religioses. Una de les peces més usades per fer-ho, era el mocador. Existeixen diversos tipus. L'ús de la seda estava reservat als mocadors més luxosos, mentre que en la faena es feien servir teixits més econòmics. 

Mocador arreplegat.  Es doblega i es forma un triangle. La punta amb l'angle de 90 graus es col·loca sobre una orella. Els extrems s'entrecreuen per davall d'aquesta punta, sense xafar-la. Es fa un nus en l'altre costat amb els extrems. Per acabar, s'amaga (s'arregussa cap a dins) la punta per dins del mocador, formant com una bosseta.

De fumeral. Es plega el mocador, per formar un triangle. 

Després es torna a plegar la punta  per fer una banda ampla. 

Els extrems s'entrecreuen sobre un costat i formen el nus en l'altre costat.

Aquesta manera va ser molt usada en les comarques interiors especialment entre els Serrans i el Maestrat. Es plega formant una banda estreta.  Els extrems no s'entrecreuen sinó que formen el nus directament en un costat.  A Titaguas deixaven les puntes soltes. A Culla hi feien una llaçada.

Mocador de cua. Després de plegar el mocador per la meitat i formar un triangle es col·loca sobre el cap deixant la punta  sobre el bescoll. Els extrems plegats s'entrecreuen i  formen un nus sobre el front.