dissabte, 25 d’abril del 2015

Vos agraden les peces antigues?

Amics i amigues,
us penjaré avui algunes fotos de peces que hem adquirit recentment en diversos antiquaris. Ja sabeu que a mi m'agrada allò de copiar els models antics i intentar fer una reproducció fidel, per això, crec que és important que la gent conega de primera mà les peces antigues.

Ací teniu tres mocadors de seda, molt bonics, que estaven juntets en una caixa esperant que passara algú amb ganes de portar-se'ls a casa. 

El primer és de color caldera, amb sanefes de flors en color beix, negre i carabassa. La vora està rematada amb un punt mecànic molt xicotet. No deu ser per tant dels més antics, però a mi em va agradar.

El segon dels mocadors té el fons morat. Fa quadres en el centre dels quals hi ha un paó blau amb la cua desplegada. Preciós.

El tercer mocador és de color rosa clar, amb quadres formats per l'alternança de ratlles negres i blaves. Entre les bandes negres hi ha sanefes de flors de color blanc cru. Tenia una vora un poc trencada, però no el podia deixar allí i separar-lo dels seus dos companys.

I què us pareix aquesta pinta?
 I un reliquiari de la Santa Faç. És una peça xicoteta de filigrana de plata. 

I una altra pregunta. Mireu aquesta medalla calada de plata. Qui em pot dir quin sant és? Jo en principi pensava que era sant Ramon, que porta una custòdia en la mà. Però eixe infant que l'acompanya em despista. I ben mirat, en comptes de custòdia sembla que porte un calze.

I ací teniu la peça més bonica de totes. Una falda estampada antiga. Quina sort haver-la trobada!

Aquesta faldellí està pintat amb un color verd molt fosc. En castellà li solen dir refajo o saya. Té tres sanefes i, com és habitual en aquesta mena de faldellins, té els clàssics dibuixos de cistelles, pardalets i garlandes de flors.

Té la cintura partida en dos parts,  i s'arreplega amb xicotets plecs amb una veta multicolor de sarja de cotó. Habitualment dos terços del vol formen la part de darrere i el terç restant fa la part davantera, però sembla que a aquest exemplar  li van retallar uns pocs centímetres de vol en la part de davant. El ruedo o cèrcol és de llana roja i està rematat per un galó de llana negra a la vora.

Us agrada?

dijous, 9 d’abril del 2015

Bando de la Huerta 2015

Un any més, convidada pel meu amic José Luis Pérez Palazón,  que viu a la pedania de La Alberca en Múrcia, he participat en el dia del "Bando de la Huerta".   
       
Fa molts anys que conec a Jose Luís, a qui m'uneix a més de l'amistat la passió per la vestimenta a l'antiga i la indumentària tradicional. De fet, ell n'és un dels majors col·leccionistes d'aquella regió. I ací em teniu, acompanyada pel meu marit i el meu fill, ben vestida amb una falda de la seua col·lecció: un refajo amb volants brodats.


Com que el dia va eixir molt nuvolós i feia prou de fred, en comptes d'una mantellina vaig decidir portar un bon xal de llana. Aquest tipus de mocadors amb dibuixos teixits de caixmir es van fabricar principalment a França i Regne Unit durant el segle XIX. A Catalunya també se'n feien però estampats. Reben diversos noms segons les zones: a Madrid és un manto alfombrado; També s'anomenen caputxa o pañuelo de ocho puntas per la forma de col·locar-se'l tapant el cap, com podeu veure a la foto i que serveix d'abric.


I el meu marit va decidir que era un bon dia per agafar una bona manta. La manta i la berena no fan mai nosa en l'esquena, diu la dita popular. Així que va tirar-se al muscle una manta antiga, de llana ben atapeïda, que vam comprar en un antiquari. Quan mireu la foto, estic segura que tots pensareu: "Quina manta morellana més bonica!". I teniu molta raó. Aquesta manta antiga és molt bonica. Molt. Però no és morellana, és d'Almeria!


I allí, la nostra manta es va trobar amb una germana, també comprada en un antiquari d'Almeria. Aquestes mantes de mostra van ser usades pels llauradors i traginers en moltes zones d'Espanya, i encara que tenen particularitats locals, són prou similars. 

Llàstima que en l'actualitat coste tant de trobar un bon teixit de llana per fer una manta, perquè els teixidors s'han apuntat a la moda dels colors llampants al gust de les propostes actuals i a les alteracions dels dibuixos de les sanefes. 


diumenge, 5 d’abril del 2015

Els vestits espanyols de principis del segle XIX

Gràcies a la Fundación Joaquín Díaz podem gaudir d'una col·lecció de gravats publicada a Madrid als voltants de l'any 1800. Es tracta d'un abecedari que mostra la manera de vestir dels venedors dels mercats d'aquella ciutat. Cal destacar però que aquesta moda va ser general en tot el territori estatal, i per tant és difícil concretar de quina zona geogràfica van ser els models en què es va inspirar el gravador, tot i que hi ha alguns que presenten peculiaritats o expliciten la procedència.

Jupa i calçó no fan conjunt

Sense calces ni calcer. En mànegues de camisa

Amb el cap cobert per un mocador.

Murciana amb gipó negre i guardapeus roig

Amb camisa,  jupa, jupetí, calçó, calces
 i espardenyes, faixa i muntera.

Amb una manta

Amb calces i polaines.

Amb mantó.

Espardenyes de molta veta i mocador al coll.

Calçó llarg.

Casaca i calçó. Polaina i sabata.

Jupa sense jupetí. Polaines.

Mocador de mussolina i mantó de tapar

Saragüells

Guardapeus, gipó, davantal i mocador.

Guardapeus amb llista.

Davantal negre, mocador de coll.

Calçó llarg i capell d'ala retallada.

Guardapeus adornat.

Amb saia i davantal ample.

Jupa curta i pantaló llarg.
Mocador de cap i capell. Espardenyes.

Saragüells i jupetí. Amb mocador.
A cames crues.

Amb casaca i capell de copa alta.

Sabates planes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...