dissabte, 23 d’abril de 2016

Un jupetí per al Pauet

Una forma de conservar la indumentària antiga és fer unes bones reproduccions fidels a les peces originals, sempre que els teixits disponibles en l'actualitat ens ho permeten. 



Tenia moltes ganes de poder reproduir una peça especial que pertany a la col·lecció Ferrandis-Bermejo: un jupetí de vellut mostrejat amb l'escot quadrat. I a qui millor per a cosir-li'l que al meu fill?


El jupetí original va ser comprat fa anys a València per Vicent Ferrandis. És una peça preciosa elaborada en vellut mostrejat sobre un fons de setí de color carmesí. Per desgràcia ha perdut quasi per complet el pèl que formava un disseny de flors i motius geomètrics.


El que fa singular aquesta peça és el fet de tenir un escot quadrat, sense coll ni solapes triangulars, cosa que el diferencia dels jupetins més comuns en terres valencianes.


Aquest tipus d'escot és més comú en terres castellanes i lleoneses, o almenys allà se n'han conservat més exemplars d'aquesta mena. Com exemple, mireu ací un  jupetí original d'aquella zona posat en venda en un portal d' internet:

No obstant això, els jupetins amb escot quadrat també es van usar en casa nostra, tot i no ser tan abundants com els altres. A banda d'algun exemplar conservat, apareixen aquest tipus de jupetins en algunes representacions gràfiques: gravats i pintures


Ara bé, no podem tampoc assegurar que siga un jupetí valencià, tot i ser comprat a València.

Grup d'arriers als afores de Madrid.
El primer porta saragüells, calces blaves de traveta, jupetí de coll quadrat i manta.
Fa aspecte de valencià, però, podria no ser-ho. Aquestes peces s'usen també en altres llocs.

Com en molts d'altres exemplars antics, presenta una doble filera de botons i traus, en ambdós costats de manera simètrica. La peça original n'ha perdut malauradament molts, de botons, i només en conserva set d'un total de vint que en tenia.



El jupetí confeccionat per a Pau tampoc no fa la vintena de botons. La grandària de la peça d'un xiquet no ho permet. Em vaig haver de conformar a posar-li mitja dotzena a cada costat. Això sí, vaig tenir la fortuna de trobar unes mançanetes antigues i li les vaig col·locar.



L'esquena és de llenç, amb la peculiaritat que la zona del coll, els muscles i les aixelles (cisa)  presenta també vellut mostrejat.


El jupetí va folrat també amb llenç, teixit que li dóna molta consistència a la subtil seda. No és fàcil trobar-ne en l'actualitat, però jo volia aconseguir una bona reproducció. No em conformava amb qualsevol textura. 

Per fortuna, a través d'un antiquari, vaig poder adquirir algunes peces de llenç antic de bona qualitat. Estan teixides en teler casolà estret. Això m'ha permés fer aquest treball i completar el conjunt amb una bona camisa i un saragüell per al Pau.  


Amb la resta de rotllos de llenç, aniré confeccionant peces de roba interior, perquè a banda de la textura tenen una amplària ideal per reproduir saragüells, camises i sinagües.

1 comentari:

  1. Eres Genial como trabajas y como explicas y como persona FELICIDADES. Pilar y el Pauet pa mencharselo......Soy JUANI

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...