dissabte, 9 de juny de 2018

Noves peces per a la meua col·lecció de roba antiga


Sempre he dit que la millor manera de vestir correctament a l'antiga és copiar fidelment les peces originals que s'han conservat. Aquesta setmana passada he tingut la sort de poder adquirir algunes peces de roba antigues i avui vull compartir-les amb tots vosaltres perquè les pugueu gaudir. Les peces originals sempre ens aporten detalls que ens fan entendre un poquet més com ha sigut la moda històrica de les classes populars.

En primer lloc, un jupetí del segle XIX fet en llana, amb folre de llenç i botons de pasta de vidre.





En segon lloc, dos parells d'alforges. Una de llana amb adorns de cotó en roig, i unes "banderetes" a les puntes. L'altra amb quatre teixits distints ( llana a quadres, llana llisa, llenç blau i llenç ratllat), i amb una tapa per a les butxaques ben adornada amb passamaneria i borles.








En tercer lloc, un calçó negre de llana molt fina, folrat amb cotó, i amb botons metàl·lics i de pasta de vidre.







En quart lloc, una faixa negra de llana. És una peça molt ampla i molt llarga que presenta un dels extrems cosit per formar un cornaló en què poder desar objectes o diners.



En cinqué lloc, una falda elaborada amb un teixit que barreja el cànem i la llana i que forma quadres rojos i negres. És una peça popularitzada en el segle XIX, època en què es posen de moda els "tartans" o "quadres a l'escocesa". Aquesta saia però manté l'estructura de les faldes del segle XVIII: està oberta en els dos costats, amb dues tapes anomenades "maneres". La falda no va folrada però un "ruedo" a la vora interior de baix. També presenta, com altres faldellins, un cordó que adorna la vora i les trampes. En la cara externa, té una sanefa sobreposada de llana negra que forma puntes.






En sisé lloc, una capa de drap de llana de color marró, que presenta uns adorns de cinta de vellut de seda en el coll i la vora de l'esclavina. El coll està adornat amb un dibuix geomètric realitzat amb els repunts del fil, com també passa en algunes jupes o jaquetes. Abans de netejar-la hem fet aquestes fotos a la vora de baix perquè són una prova que les capes antigues eres tan llargues que arribaven a arrossegar per terra. Com podeu observar tota la vora de la capa està plena de fang.





També hi ha també una jaqueta curta de drap de llana de color marró, que tot i ser una peça de la segona meitat del segle XIX conserva algunes característiques de les jupes d'època anterior.





Completa el lot una falda semiexterior elaborada amb una barreja de cànem i llana. Aquestes faldes són conegudes en les terres de la demarcació de Castelló com a "vions", precisament referint-se a les seues ratlles tan característiques. Com és habitual en les faldes populars té la cintura partida en dos, i també com en el cas anterior presenta "ruedo" i cordó.  Es tracta d'una falda pensada per als usos diaris i les feines domèstiques. A més a més es podia usar com a sobresinagua damunt de les sinagües blanques de llenç, col·locada davall d'una saia o guardapeus.





divendres, 11 de novembre de 2016

La nostra mostra a la Beneficència

Per fi, després d'haver explicat la nostra manera d'entendre la vestimenta tradicional en diverses poblacions, com ara Alzira, Énguera, Burjassot, Llíria, la Pobla de Vallbona i Bonrepòs i Mirambell, farem la nostra Mostra en el cap-i-casal, a València. Serà el pròxim dissabte 19 de novembre a les 19:30h al Centre Cultural "la Beneficència". 



Més que una desfilada de moda o una conferència o una actuació de danses, presentem la nostra proposta com un passeig visual per la manera de vestir dels nostres avantpassats al voltant de 1800. Una mostra rigorosa però amena que explica la roba de les classes populars valencianes mentre combina literatura i cants tradicionals amb testimoniatges de diversos escriptors antics, com ara l’erudit del segle XVIII Josep Antoni Cavanilles o el cronista del segle XIX Pedro Sucías Aparicio. Una mostra ben documentada gràcies als estudis publicats per Vicent Ferrandis Mas, investigador pioner en la matèria. Una proposta didàctica que ensenya teixits, colors, matèries primeres, robes i complements.


Aquest acte formava en principi part de les activitats complementàries de l'exposició sobre indumentària valenciana que estarà al MUVAET des de finals de Novembre fins a la primavera. L'organització però ha considerat finalment que era millor agrupar la nostra Mostra junt a les actuacions de dos grups de danses i oferir un "Cicle de Danses Populars": 


I sí, això farem: a més de veure bona cosa d'indumentària, us donem la nostra paraula d'honor que farem música i balls valencians. I malgrat no ser cap grup de danses, no ens ho pensarem a l'hora de fer festa...


Si no vau poder estar en les altres ocasions, no us ho podeu perdre. I si ja hi vau estar, és clar que podeu repetir. L'entrada és gratuïta fins a completar l'aforament d'eixa magnífica sala neobizantina.

diumenge, 5 de juny de 2016

Un jupetí de la segona meitat del XIX

Fa quasi trenta anys, allà pels principis dels anys 90, un amic va comprar un jupetí antic de vellut de seda en els encants de València. La peça, d'un fons blau elèctric amb puntets blancs i negres, estava prou deteriorada, especialment en la zona inferior on havia perdut el pèl, possiblement pel costum de col·locar la faixa per damunt del jupetí i davall de la jaqueta o jupa.

L'esquena també estava feta malbé quan el van comprar. Amb el pas del temps, ha anat deteriorant-se més i més, ja que el teixit de llenç engomat ha anat esgarrant-se a poc a poc com un paper ressec. Per això, la primera cosa que vaig haver de fer per tal de poder manipular la peça va ser consolidar amb bastes les restes de teixit de l'esquena.


L'interior del jupetí estava folrat amb tela de lli que afortunadament s'havia mantingut en bon estat. Com és habitual en els jupetins d'aquesta època (segona meitat del segle XIX) hi ha una butxaqueta interior en el costat esquerre.


Aquest jupetí conservava també la majoria dels botons originals. Criden l'atenció perquè són de major grandària que els habituals i van folrats però amb el centre de pasta vítrea.

Aquestos jupetins de vellut mostrejat amb el coll redó tipus esmòquing es van escampar per tota Europa i Amèrica a partir de 1850. Ací teniu uns altres exemplars similars que hem pogut veure en directe. El primer és d'Andilla i els altres tres de terres extremenyes. Malgrat la distància podeu comprovar com són ben semblants:




Després de tant de temps, en un viatge a Roma, per pura casualitat, vam trobar un teixit de vellut blau marí amb uns puntets morats estampats, i vam decidir que podria servir per fer la reproducció del jupetí antic ja que li tenia una retirada. 


Després de traure els patrons, vam completar la selecció dels materials necessaris. Per a l'esquena teníem un llenç engomat de color negre. No era el mateix color que el jupetí antic però tenia la mateixa textura. Per al folre interior un lli semblant a l'original. Per a l'ajustador de l'esquena, vam usar una sivella antiga.





La peça original està rivetejada amb un galó que té un relleu d'otomà. Vam cercar alguna cosa semblant però no la vam trobar, així que al final vam optar per fer servir un extrafort de color arena. Una altra dificultat era trobar una botonadura que recordara l'original. Vam provar a folrar botons i apegar un centre de vidre, però l'invent no resistia. Encara sort que vam trobar uns botons metàl·lics amb el centre de vidre morat.


I ací teniu el resultat final i l'estrena a Algar de Palància:


També podeu veure una altra reproducció que vaig fer d'un jupetí molt paregut que es conserva al Museu de Requena, si cliqueu en aquest enllaç.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...