dissabte, 23 d’abril de 2016

Un jupetí per al Pauet

Una forma de conservar la indumentària antiga és fer unes bones reproduccions fidels a les peces originals, sempre que els teixits disponibles en l'actualitat ens ho permeten. 



Tenia moltes ganes de poder reproduir una peça especial que pertany a la col·lecció Ferrandis-Bermejo: un jupetí de vellut mostrejat amb l'escot quadrat. I a qui millor per a cosir-li'l que al meu fill?


El jupetí original va ser comprat fa anys a València per Vicent Ferrandis. És una peça preciosa elaborada en vellut mostrejat sobre un fons de setí de color carmesí. Per desgràcia ha perdut quasi per complet el pèl que formava un disseny de flors i motius geomètrics.


El que fa singular aquesta peça és el fet de tenir un escot quadrat, sense coll ni solapes triangulars, cosa que el diferencia dels jupetins més comuns en terres valencianes.


Aquest tipus d'escot és més comú en terres castellanes i lleoneses, o almenys allà se n'han conservat més exemplars d'aquesta mena. Com exemple, mireu ací un  jupetí original d'aquella zona posat en venda en un portal d' internet:

No obstant això, els jupetins amb escot quadrat també es van usar en casa nostra, tot i no ser tan abundants com els altres. A banda d'algun exemplar conservat, apareixen aquest tipus de jupetins en algunes representacions gràfiques: gravats i pintures


Ara bé, no podem tampoc assegurar que siga un jupetí valencià, tot i ser comprat a València.

Grup d'arriers als afores de Madrid.
El primer porta saragüells, calces blaves de traveta, jupetí de coll quadrat i manta.
Fa aspecte de valencià, però, podria no ser-ho. Aquestes peces s'usen també en altres llocs.

Com en molts d'altres exemplars antics, presenta una doble filera de botons i traus, en ambdós costats de manera simètrica. La peça original n'ha perdut malauradament molts, de botons, i només en conserva set d'un total de vint que en tenia.



El jupetí confeccionat per a Pau tampoc no fa la vintena de botons. La grandària de la peça d'un xiquet no ho permet. Em vaig haver de conformar a posar-li mitja dotzena a cada costat. Això sí, vaig tenir la fortuna de trobar unes mançanetes antigues i li les vaig col·locar.



L'esquena és de llenç, amb la peculiaritat que la zona del coll, els muscles i les aixelles (cisa)  presenta també vellut mostrejat.


El jupetí va folrat també amb llenç, teixit que li dóna molta consistència a la subtil seda. No és fàcil trobar-ne en l'actualitat, però jo volia aconseguir una bona reproducció. No em conformava amb qualsevol textura. 

Per fortuna, a través d'un antiquari, vaig poder adquirir algunes peces de llenç antic de bona qualitat. Estan teixides en teler casolà estret. Això m'ha permés fer aquest treball i completar el conjunt amb una bona camisa i un saragüell per al Pau.  


Amb la resta de rotllos de llenç, aniré confeccionant peces de roba interior, perquè a banda de la textura tenen una amplària ideal per reproduir saragüells, camises i sinagües.

divendres, 15 d’abril de 2016

La bona capa tot ho tapa


Vestits a la moda de meitat del segle XIX: indumentària popular de cerimònia.
Ella: mocador de seda i mantellina de tovalla (peces antigues)
Ell: Capa i capell ( reproduccions)
Capa d'estamenya confeccionada per
 "Pilar Higón. Roba a l'antiga"  l'any 2011

Fa poc em van encarregar la confecció d'una capa per a una ocasió molt especial. Era el regal perfecte per a Joanvi Sempere, una persona que s'ha preocupat sempre per la nostra indumentària, i que a més a més, coneix moltes peces antigues (i en té una bona col·lecció) i és el responsable de diverses publicacions i exposicions sobre el tema. Així que per a mi era tot un repte. Calia trobar el drap més adequat i confeccionar una capa amb les formes més adients. Havia de documentar-me bé.

Capa de drap de llana (lligament a la plana) confeccionada
per "Pilar Higón. Roba a l'antiga" l'any 2016

Esclavina llarga i coll alt. Ací va tot cosit a mà perquè
s'hi ajunten diverses teles i és molt gruixut.
L'esclavina porta un rivet de llana reforçat amb repunts

Trobar el teixit va ser relativament fàcil. De les diverses qualitats que solem treballar en "Roba a l'antiga", vaig optar per un drap dens d'altíssima qualitat, 100% llana, de color negre. En ocasions anteriors he fet servir l'estamenya, però vaig descartar-la per tal d'evitar que aquesta capa (tan llarga) no resultara potser massa pesada.

Detall del coll de la capa antiga. El coll presenta puntes arrodonides i va rivetejat.
Repunts d'adorn en el coll amb dissenys geomètrics

Vaig tenir la sort de poder consultar una peça antiga, que em donava moltes pistes de com es confeccionaven les capes. És una peça comprada en antiquari, però no ens van poder assegurar la procedència, tot i que pensem que podríem situar-la com a aragonesa. 
La capa després d'una sessió de neteja: aspiradora i raspall per eliminar
els insectes, els capolls i els ous.

La capa antiga estava en un estat de conservació deficient. Hi havia alguns forats produïts per insectes, que han provocat que hi haja mancances de teixit.
Vora de la capa en l'obertura davantera des de l'interior. Adorn de puntes.

També hi ha zones on les arnes i altres insectes han fet galeries que no arriben a ser un forat, però han provocat una minva en el teixit gruixut.

Fins i tot, la capa presenta tot un costat afegit cosit de manera poc acurada amb l'anomenat "punt de pilota".

A més la capa presentava algunes taques, possiblement produïdes per lleixiu.

Una opció era reproduir aquesta peça, amb les seues característiques particulars, com ara l'esclavina de puntes arrodonides i amb adorns de pana llisa. 


O el coll interior de vellut de cotó (pana) i el reforç fet amb drap en la zona dels muscles:
Vista de la part superior de la capa des de l'interior.

Però vaig preferir fer una peça més semblant a les que s'usen en el Maestrat i els Ports, que encara podem veure en algunes romeries. Calia fer l'esclavina recta i el coll més alt.
Veïns de Portell fent camí cap a l'ermita de Sant Pere de Castellfort

Catinencs arribant a l'ermita de Sant Pere de Castellfort

Així que per tal de documentar-me millor sobre les capes usades en terres valencianes, vaig consultar l'imprescindible article de Vicent Ferrandis "Indumentaria valenciana. El vestido del hombre (1787-1840)" que va ser publicat en la revista "Torrens" l'any 1983 i que podeu llegir si cliqueu ací.

Després de tot aquest treball, m'abellia compartir amb tots vosaltres la capa de Joanvi. I per això he pensat fer aquesta entrada hui al blog.

Coll alt (8 cm) amb repunts

En especial vull destacar el dibuix geomètric fet en el coll amb repunts. Si esteu interessats a saber més coses sobre eixos adorns, vos recomane la lectura de Fernando Maneros, un dels grans estudiosos de la indumentària a l'Aragó i en especial del treball que va publicar junt a Carmen Aguarod: Mujeres con sayas y hombres de calzón.

I ací teniu uns altres detalls de la capa. Retalls amb ones, adorn de vellut, rivet de llana...
En comptes de vistes de vellut, com en l'anomenada "capa
espanyola",  els models més antics i populars rematen
les obertures amb un senzill endoblegó adornat
amb ones o puntes  fetes a tisora.

Ja que no anàvem a posar voltes de vellut en la vora,
sí que vam voler posar adorns interiors en l'esclavina,
com en la capa antiga. Una pana de quadres era perfecta.


I sobre eixos adorns de pana vam posar les inicials de la
persona a qui anava adreçat aquest regal especial.






































Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...