divendres, 31 d’octubre del 2014

I passarel·la d'indumentària valenciana

Roba a l'antiga ha participat en la primera passarel·la d'indumentària valenciana que s'organitzà el passat dia 5 d'octubre a Burjassot. Ací teniu una xicoteta mostra de les robes que han eixit del nostre taller.

Sinagües de puntes


Sinagües de llenç amb farfalar de cotó i camisa


Camisa amb aixelleró

Sinagües, sinaguas, enaguas, brials, briales...

Rulo o botifarreta

Camisa llarga d'home


Camisa i calçotet


Guardapeus i justillos de seda

Saragüells, saragüells de negrilla i jupa

Guardapeus i gipons

Guardapeus amb farfalà de randa

Calçó, jupetí i jupa 

Guardapeus de domàs i basquinya de tafetà

Llaços de tafetà

Indumentària tradicional masculina

Guardapeus amb farfalà i agradable d'or, justillo de seda, mocador de cadeneta,
 davantal de llengua.
 Calçó de vellut, jupetí, faixa ratllada, barretina de drap.

Amb manta morellana. Amb mantellina de tipus dengue.

Indumentària de finals del segle XVIII. 

Manta de doble cara de Bocairent.  Mantellina de tovalla de mossolina brodada en cadeneta

Mantellina redona de vellut mostrejat. Muntera de vellut.

Mantellina de llista

Mantellina redona de mussolina brodada en cadeneta. Capa d'estamenya.


Si voleu vore més fotos de la mostra, ací teniu les fotos de la interessantíssima pàgina blogdanses.es. Punxeu en aquest link.

dilluns, 18 d’agost del 2014

El tratge d'enguerina

El pròxim dia 20 d'agost a les 20h acompanyaré a Toni Guzman en una conferència sobre indumentària tradicional al seu poble. Serà a la casa de cultura d'Énguera, la capital de la Canal.

Sabem que no existeix un vestit "típic" per a cada poble. Sabem que això dels "trajes regionales" és un invent relativament recent que s'usa en les danses i en les festes locals. No obstant això pensem que podem aportar una miqueta de llum en aquest tema.

El "traje de enguerina" que va inventar la Secció Femenina es va fer servir des de finals dels anys 40 fins a començaments dels 90. Estava concebut com un uniforme identificatiu de les enguerines en els concursos de ball en què participava el grup de Coros y Danzas. Les peces femenines eren fixes: refajo, brusa, i corpiño i devantal de vellut negre amb rivet roig.


Des de fa una parell de dècades, i a nivell general en la indumentària valenciana, hem passat del gust de vestir tots igualets a voler anar sempre distint al veí i portar cadascú un model diferent. Sobretot s'ha instal·lat entre les festeres la idea que han de sorprendre amb un vestit mai no vist fins el moment. No val per tant repetir dissenys. Abans el "traje de enguerina" era un uniforme i en l'actualitat cada festera es posa un vestit més o menys fidel als models antics. 

Per això ens atrevim a llançar una proposta de vestit per a les enguerines que vullguen anar a l'antiga: camisa, sinagües, calces i lligacames, refajo de llana, justillo o gipó (segons l'època de l'any), devantal negre i un mocador (de llana, cotó o seda) per als muscles. I espardenyes planes de careta!








dimarts, 12 d’agost del 2014

L'art de teixir la llana

" La abuela María sí que tejía unos refajos con colores bien bonicos en su casa del Cucharal. Ah, y juegos de tarimón también". Això ho vaig sentir explicar moltes vegades a la iaia Rosario i la besàvia Bernabea quan em contaven coses de la meua rebesàvia, María Blázquez, qui va viure en una xicoteta aldea de Casas de Lázaro (Albacete).

De tot allò que va eixir de les seues mans i del seu teler, la família només conserva aquest joc per a vestir el "tarimón", una mena de sofà rústic tradicional de les terres manxegues, que des de ben menuda he vist en la casa del poble quan hi anava els estius.


La meua tia Amelia encara recorda com van convertir un "refajo" de color salmó i brodat en vius colors en un "desmangao", una bata característica de les xiquetes en els anys 40. I és que eixe va ser el destí final de molta roba tradicional en aquells anys de postguerra, on la necessitat obligava al reciclatge ( i pensem que ara som moderns, eh?)

Per sort, a Casas de Lázaro encara hi ha una família de teixidors de llana que conserva l'ofici i fan unes bones reproduccions de "refajos", alforges, mantes i juegos de "tarimón" a l'estil antic. Eustaquio Rosa i el seus fills conserven dibuixos i colors tradicionals. Podem trobar el seu treball escampada arreu d'Espanya.

Si voleu conéixer el seu treball, cliqueu en l'enllaç

I ací teniu la tela que estan teixint per a un faldellí que pròximament lluirà una balladora valenciana amiga nostra. A que és bonic?




dilluns, 7 de juliol del 2014

Estem d'aniversari!

Fa un any que vam obrir aquest blog com a finestra on compartir el món de la indumentària tradicional i la vestimenta que reprodueix la roba a l'antiga. En aquest temps hem tingut més de 15.000 visites. Moltes gràcies pel vostre interés a conéixer els meus treballs. Moltes gràcies també a tota la gent que ha deixat que penge les seues robes en aquesta finestra oberta al món.






divendres, 23 de maig del 2014

Justillo de cistelles, flors i pardalets

Estic preparant un justillo amb el dibuix clàssic de cistelles, flors i pardalets.
Es tracta d'un dibuix que era molt abundant en aquest tipus de cossos, però que en l'actualitat no solem  trobar en les reproduccions que fem.
Espere que em quede tant bonic com el justillo de la nostra amiga Amparo, una autèntica joia de Llíria.

diumenge, 13 d’abril del 2014

Dos meravelles d'Ares del Maestrat

Alfredo i Susana, del grup Ramell de Castelló de la Plana, ens han portat unes autèntiques joies que conserva la seua família. Són dos vestits complets d'home provinents del preciós poble d'Ares del Maestrat.

En aquesta zona de l'interior valencià, es va conservar la manera de vestir tradicional fins a ben entrat el segle XX, per això estos dos tratges són uns documents molt interessants que ens aporten molta informació sobre la indumentària antiga.

Els dos calçons són de sarja de llana negra i estan confeccionats de la mateixa manera. Tenen una àmplia culera a diferència dels pantalons actuals.Porten botons de pasta vítrea.
Les jupes tenen unes solapes rectangulars que recorden els uniformes militars. El cert és que aquest tipus de solapa la trobem molt en tota eixa zona septentrional.


Els colls de les jupes van ornats amb uns repunts que fan un dibuix geomètric.
Els jupetins també són de drap de llana. Ambdós segueixen el model més comú de l'època, el de coll dret i solapes triangulars, que trobem en molts països d'Europa.

Alfredo ens va demanar que li férem una reproducció fidel d'una jupa i d'un calçó de drap per a estrenar-los en les festes de la Magdalena. També li vam cosir un preciós jupetí de seda natural. Mireu el resultat. Jo n'estic ben orgullosa.
(Chupa, jupa, capotet o chaquetilla; calzón, calçó; jupetí, jopetí, almilla, armilla, ajustador, chaleco)

dissabte, 29 de març del 2014

Indumentària tradicional masculina

Alguns de vosaltres m'heu preguntat si en Roba a l'antiga confeccionem també indumentària per a home. Així que hui he decidit compartir amb vosaltres algunes mostres dels meus treballs.
Amb saragüells a cames crues, en el port de Catarroja
Afortunadament cada dia més xics decideixen vestir-se de manera tradicional i opten per reproduir models antics tant per a les festes com per als grups de folklore.
Amb l'amic Àlex, ben mudat per al pregó de Castelló
Podeu observar com hi ha molt poques diferències entre la manera de vestir a la Plana de Castelló o a l'Horta de València. Fins i tot trobem les mateixes formes a la Manxa, a l'Aragó o a Múrcia.
Jupetí de cotó i seda, adornat amb cordonet i mançanetes de plata

L'esquena porta un adorn fet amb cordonet

Amb calçó i jopetí de vellut blau, i una bona manta al Bando de la Huerta de Murcia

Un jupetí antic de drap i un jupetinet per al meu fill en vellut mostrejat. De solapes triangulars.


Adolfo amb calçó llarg i brusa de seda, en l'ofrena de Sant Vicent, junt a Raquel i Ester
Pare i fill amb brusa i calçó llarg


diumenge, 23 de març del 2014

Final de la campanya de falles 2014

Després d'uns mesos intensos, hem acabat la roba per als nostres fallers. 

Gràcies a tots els que heu confiat en mi per a confeccionar-vos la roba tradicional. Alguns sou vells coneguts i alguns altres sou nous amics d'aquesta casa. 

Vos deixe algunes fotos que m'ha enviat Feli, des d'Aldaia. He cosit vestits a l'antiga per a la seua família des de fa més de cinc anys. Mireu que guapos i guapes estan tots!

El primer tratge de Maria amb una tela amb un ramejat que recorda les sedes del segle XVIII
Guardapeus curt, sense volums excessius per a una xiqueta d'aquesta edat. Gipó de mànega curta.


Miquel i Jaume porten camisa, jupetí, saragüell i saragüell de negrilla, i mocador de seda al cap.
Paula porta un vestit complet a l'estil del segle XVIII,
i Maria combina el gipó de mànega llarga amb un guardapeus de flors.

Miquel i Jaume quan eren menudets, vestits de manera còmoda i senzilla, sense renunciar a l'autencitat de la roba tradicional.

En gipó de mànega llarga amb aletes de peix

Els punys ben adornats : la bocamànega amb borles i passamaneria

Un "torrentí" per a un torrentí. Josep va ben mudat amb jupa i calçó de drap
de llana de color alberginia i jupetí de seda.

La jupa és de les conegudes com a jupes de solapa militar, ja que recorden
 els uniformes de segles passats

Alberto porta uns saragüells blancs de llenç, però el seu fill s'ha posat al damunt
 dels saragüells uns altres que anomenem de negrilla, de drap negre.

En aquesta foto falten les mares. Animeu-vos, Patri i Feli, i vestiu-vos també!

Envieu-me les vostres fotos i les compartirem en el blog
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...